NO ENS PAREN NI EL VIRUS , TNI!

El jovent de la JOC vivint la TNI

“Segur que ens enyoràveu!”, van dir les joves presentadores. Després de mesos separats, un dissabte de finals de febrer la Joventut Obrera Cristiana organitza el que seria la 22ª Trobada Nacional d’Iniciació, aquest cop, això sí, telemàtica. I és que ja fa temps que les trobades virtuals formen part de la nova normalitat. Davant d’una situació sense final visible, els moviments han hagut de fer mil invencions per poder trobar-se o simplement no perdre el contacte. I la JOC no ha estat menys.

Les joves que donen nom a la Iniciació de la JOC van reunir-se en petits grups repartits pels seus barris o federacions per poder celebrar com tocava. Les restriccions eren clares i hi existia una intenció clara de no tornar a repetir una trobada on tothom estava sol a casa davant del seu ordinador. L’ambient era joiós, alguns grups feia molt temps que no es veien, altres simplement que no celebraven. No només era una trobada, era una celebració, i d’aquestes avui en dia n’hi ha poques.

Una pregària inaugura el matí. Amb tot el que enfrontem cada dia, què ens fa sentir insegures i què ens ajuda a seguir endavant. Obrir-se de bon matí no és fàcil, però els grups se’n surten. La pandèmia ha afectat d’una forma o una altra a totes les vides. Les més joves senten que no estan vivint una etapa transcendental de la seva vida. “Sé que hi ha gent pitjor, però ara estaria sortint amb les meves amigues, aniria de festa i coneixeria a gent”, d’altres reconeixen que “un futur laboral incert o les poques possibilitats de distreure’s” fan que la situació els atabali. Les vivències són diferents i totes vàlides. Cadascú troba consol en diferents aspectes. Tot té un final. Hi ha gent pitjor. La família. Amigues. Jesús. S’escriu en uns post-its i es penja a la sala, ara qui entri veurà aquest missatge d’esperança.

No hi pot haver una TNI sense acte reivindicatiu. Costa reivindicar a la distància, sense reunir-se, el ciberactivisme no és fàcil ni cosa de tots. Aquest grup escriu en un paper les coses que enyoren d’aquella vida tan llunyana, de la vida pre COVID-19. Dinars familiars, no haver-se de preocupar per la quantitat de persones, opcions d’oci pel jovent, petons i abraçades… Les paraules que omplen la llista formen part de la quotidianitat, almenys abans. Potser per això és encara més impactant. “Eren coses que donàvem per fet”, diu una jove. Ara sembla que abans donéssim tot per fet. En aquesta primera part de l’acte, els joves tiren els seus papers mentre es posen una mascareta i gel. Canviant una cosa per l’altra. Una metàfora de la vida actual.

La segona part de la reivindicació està pensada per les xarxes. Tots els grups, siguin on siguin, graven un TikTok. Potser alguns no esteu molt familiaritzats amb aquesta aplicació de vídeos, però aquest últim any ha estat un èxit entre els joves. En aquest cas, era un vídeo informal on la iniciació de la JOC havia d’escollir entre dues opcions d’aquesta rutina que ha portat la pandèmia. Què preferiu la mascareta quirúrgica o la de tela? Segons l’opció has d’anar a l’esquerra o la dreta. Si prefereixes un gel hidroalcohòlic amb mal olor a l’esquerra, si prefereixes que sigui enganxós a l’esquerra. Tot acompanyat d’una música animada. El producte final, publicat dies després, crea un ambient distès i genera un sentiment de comunitat que les joves no recordaven.

Però encara faltava la millor part. La trobada engloba en el seu final un directe d’Instagram. Dues joves del Vallès, la Laia i la Clara, porten la batuta del show del dia, on totes les participants tenen veu. És el moment de reunió a temps real. Tothom ha fet les mateixes activitats a diferents indrets, però ara toca la posada en comú, la trobada en viu i en directe. Després d’una breu presentació de les federacions i alguns problemes tècnics, la federació de Zona Sud-El Pla llegeix el manifest que expressa, en definitiva, tot el que s’ha recollit durant la jornada. La incertesa, el desencant i la falta d’esperança amb els que conviuen cada dia. A més, expressa que les joves se senten com simple mà d’obra en aquesta societat, on més enllà de la perspectiva productiva no se’ls té en compte. Seguidament, l’Izan de 9 barris presenta la campanya que es treballarà els pròxims dos anys sobre els efectes que ha tingut la COVID-19 en el dia a dia de les joves treballadores. Encara que en alguns moments pot semblar que la trobada sigues monotemàtica, la realitat és que el context social també ho és. Si estan vivint això, què vols que expliquin? El directe acaba amb la federació de 9 barris, quasi al complet, cantant el famós himne. “Som molts més dels que et penses!”. I tant que ho són. Durant tota aquesta estona al xat no deixaven d’aparèixer missatges de jocistes participant, bromejant, rient, fent caliu. L’ambient era joiós, la falta d’aquests moments es nota. Les joves presentadores s’acomiaden desitjant bon profit als espectadors, ja són prop de la una del migdia i hi ha gana. Toca anar dient adéu, i encara que normalment els comiats no agraden, aquest era feliç. Acomiadar-se vol dir haver-se retrobat abans, i això és motiu d’alegria.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s