“La meva experiència al Líban” de la Laura Gonzalvo Calle

La Laura Gonzalvo Calle,  membre de la GOAC i voluntària assídua a diferents projectes a nivell internacional des de fa anys ens escriu un testimoni sobre la seva experiència com a voluntària al  Projecte Fratelli:

“Em dic Laura, tinc 24 anys i des que vaig complir els 19 he participat en diferents projectes de voluntariat internacional. Porto tres anys vinculada als Maristes i al costat d’ells he pogut conèixer diferents realitats. Concretament l’any passat durant el mes d’agost vaig tenir la sort i l’oportunitat de viatjar al Líban, un país que està acollint des de fa anys població que prové majoritàriament de Síria i Iran, països que estan vivint situacions de terror i angoixa.

Els Maristes, al costat de La Salle, van emprendre l’any passat un projecte perquè molts nens i nenes refugiades poguessin seguir estudiant i formant-se per a tenir un futur millor. El projecte, anomenat Projecte Fratelli, va començar a Beirut, capital del Líban, muntant una petita escola per a nens i nenes iranians. Temps després, el projecte va aconseguir instal·lar-se en una antiga escola marista, on actualment hi ha 300 escolars que reben educació, menjar i activitats de temps lliure. L’agost passat, tres persones més i jo vam viatjar fins allà per muntar-los un casal d’estiu.

IMG_1208_def

Algunes criatures vivien en cases al costat de l’escola fetes amb les seves mans; altres, en edificis abandonats, anomenats shelters i es defineixen com a campaments verticals. En

un edifici més o menys gran podrien viure-hi fins a 80 famílies. Aquesta va ser una de les coses que em va impactar: d’una banda, la capacitat de fer comunitat allà on van, sigui on sigui  i en les condicions que siguin –tot i que sempre hi ha situacions de conflicte entre la mateixa gent, ja que estan patint i en són molt conscients–, transmeten molt de caliu i molta unió. De l’altra, la gran desigualtat que hi ha a tot el territori, ja que al costat d’un d’aquest shelters podries trobar un gran centre comercial modern i cosmopolita.

Durant el casal d’estiu, al matí fèiem una mica de classe d’àrab i matemàtiques, ja que molts d’ells i elles no sabien escriure bé, molts mai havien estat escolaritzats perquè sempre havien viscut en situació de guerra. Després, començàvem els jocs, sempre intentàvem fer jocs en què es treballessin valors importants com el compartir, el no barallar-se, escoltar el grup… En un primer moment semblaven coses molt simples de treballar, però un cop allà vaig veure el difícil que era treballar i jugar amb nens que només coneixien la forma de relacionar-se a través del conflicte i la força.

IMG_1683_des

 A poc a poc, però, conforme anaven passant els dies, vaig veure com la seva actitud millorava molt, es notava que ara es trobaven en un ambient molt diferent del que venien i n’eren

 conscients. També fèiem molts tallers plàstics, ja que els encantava, i els feia guanyar tranquil·litat i concentració. Durant una setmana vam estar treballant el tema de la pau, els més petits van fer un mural ben gran que es va penjar a l’escola. En entrar, cada dia veiem el mural que deia Mà a mà per oferir un somriure, tots volem pau.

Els grans van reflexionar sobre la pau i la importància de no crear conflictes els uns amb els altres. Van fer diverses dinàmiques relacionades amb el tema, per treballar l’escolta activa, per aprendre a estar a gust amb els companys i companyes…

El Projecte Fratelli, en aquests moments, segueix avançant i superant-se dia a dia. El mes passat van crear una lligueta de futbol, amb tots els pares, veïns, tiets que s’encarreguen d’aquestes nenes i nens. Les dones han creat un espai per a compartir i dialogar sobre les seves experiències. Molts nens i nenes que no tenen l’oportunitat de participar en el seu dia a dia en el Projecte Fratelli van els dissabtes i realitzen jocs i excursions durant tot el dia. És així com, tant els maristes com la Salle, es posen al servei dels més vulnerables, creant noves oportunitats i espais que ajuden a viure amb esperança i alhora generen que aquí, al nostre món, ens qüestionem què podem fer nosaltres per també posar-nos al servei de la realitat en la qual molta gent pateix.

Després de la meva experiència al Líban, segueixo en contacte continu amb totes les persones que em van acollir, de fet tinc pensat tornar-hi per a més temps el curs vinent. D’altra banda, continuo estudiant dret a di d’especialitzar-me en drets humans i posar-me al servei de les persones que sofreixen injustícies en el seu dia a dia, tant aquí com allà.”

Laura Gonzalvo Calle.

Comparteix amb nosaltres, també, algunes fotografíes:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s