L’Acció Catòlica especialitzada a la Facultat de Teologia de Catalunya

nova_evangelitzacio

Fa tres anys em proposen acompanyar un grup de la JOC al barri de Bon Pastor. Ràpidament dic que si. No puc dir que no a les 4 noies fantàstiques.

El primer dia que arribo, lo primer que em diuen és: – ¡si has venido a hablar de Dios ya te puedes ir!

Ostres!! Penso, tinc dues possibilitats: o marxo per què SI vinc a parlar de Déu, o em quedo i em mantenc persistent. Evidentment em quedo una setmana rere l’altre amb elles. La primera reunió els pregunto per les seves vides, les seves parelles, les seves famílies, els estudis, el barri, quins són els seus projectes i il·lusions… A la segona reunió començo pregant per elles i pel seu barri, també per què la reunió ens ajudés a fer camí plegades i per què Déu ens ajudés a ser protagonistes de les nostres vides en tots els àmbits. La tercera reunió a partir d’un fet la comparem amb una paràbola… En la quarta reunió em diuen que si jo sóc cristiana, elles també ho volen ser.

En l’evangeli que es proposava aquest dissabte (Mt 4, 12-17. 23-25) podríem resumir com concreta la JOC l’evangelització: ensenyem, anunciem, guarim, escampem la Bona Nova…

Quan llegia aquests versets pensava: i per què ho feia tot això Jesús? Una pregunta molt simple que segur que tothom sap la resposta, però a mi em va donar molt a pensar.

A més a més, aquest diumenge vam anar a fer un recés uns quants joves de la JOC al monestir de Sant Pere de les Puel·les. Vam començar el dia amb la missa de les 10:30h. La meva sorpresa va ser veure que la celebrava el nostre amic Bisbe Sebastià, Auxiliar de Barcelona. Vaig poder gaudir d’una de les més boniques homilies que he escoltat mai. El seu sermó em va acabar d’il·luminar.

Va parlar de la nova evangelització fent referència a la 1a Cor 13, 1-3:

Si jo parlés els llenguatge dels homes i dels àngels però no estimés… Si tingués el do de profecia, si mogués muntanyes gràcies a la meva fe… És més, si repartís tots els meus béns als pobres i jo em vengués per escalava, però no estimés… DE RES NO EM SERVIRIA.

El Bisbe Sebastià apuntava a què ja podíem fer mil accions, mil formacions, mil discursos…però si no ho fem per AMOR de res no serveix!

Així que ara m’adono que podríem transformar l’objectiu principal de la JOC: evangelitzar la classe obrera, i dir que l’objectiu és estimar-nos uns als altres tal com Déu ens estima. Seguint el manament nou que trobem a Jn 13, 34-35. I és precisament per aquesta opció tan gran d’amor a Déu a nosaltres mateixos i a tots els germans i germanes, que portem l’evangeli als joves dels nostres entorns, de la nostra feina, estudis, barris, pobles… És per aquest amor tan gran que hem rebut de Déu que no volem el patiment en els altres. Per això la JOC també ensenyem, anunciem, guarim, escampem la Bona Nova… per què la JOC ENS PROPOSEM SER PORTADORS DEL MISSATGE DE Jesucrist als i les joves de la Classe Obrera, als quals volem comunicar que són fills i filles de Déu, que són protagonistes de la pròpia vida, que són capaços d’organitzar-se i que poden evangelitzar altres joves.

En el discurs del papa Pius XI, dirigit als jocistes, durant la seva primera peregrinació a Roma el 1929 va explicar:

Hi ha a l’Església dos tipus de missions. Les missions de l’exterior: a la Xina, al Japó… Però hi ha també avui en l’Església “les missions de l’interior”: en les fàbriques, en els tallers, en els medis de treball, on hi ha també pagans allunyats de l’Església.

I afegeix, el Papa: I aram avui i demà, les missions de l’interior potser seran més importants i més difícils que les missions de l’exterior. Jo us nomeno “missioners de l’interior”, els missioners de l’Església que hauran de dur Crist a la classe obrera, a l’ambient de treball.

La classe obrera tenim una dignitat, tot jove treballador val més que tot l’or del món: som fills i filles de Déu. Hem de ser més revolucionaris per aconseguir més justícia social i més amor. Però, la revolució comença dins de nosaltres mateixos, per la transformació del cor de cascú i cadascuna de nosaltres.

Fa uns anys a Sant Andreu surt la proposta de muntar una “plataforma de guitarres”. Surt arrel d’uns joves de la JOC que sabien tocar quatre acords i quan veuen que hi ha molts joves al barri desorganitzats i que pateixen, decideixen oferir un espai d’acollida. El que menys importava era que aprenguessin a tocar un instrument. El més important era apropar Déu a tots els joves que volguessin.

Aquests joves que d’entrada ni tan sols volíen entrar a un local parroquial perquè estava relacionat amb l’església, ara van a missa i toquen allà la guitarra, molts han començat en grups de la JOC, molts han participat d’accions en els barris i accions del Moviment…

http://jocnacional.blogspot.com/2011/02/testimoni-tni-2011.html

Les eines bàsiques que tenim són:

La Campanya: és una eina evangelitzadora per nosaltres, ens deixarem qüestionar per la paraula de Déu escrita i per la qual ens diu en la mateixa la vida. I perquè la trobada i l’acció amb altres joves ens serà una ocasió per donar testimoni de la nostra Fe en Jesucrist.

És un mitjà al servei dels i les joves que no són al Moviment. Segueix la metodologia de la RdV. L’aspecte concret a treballar es tria intentant donar resposta a les inquietuds dels joves del món obrer. És l’eina que té el Moviment per fer acció col·lectiva. La campanya és evangelitzadora per què avui, enmig dels problemes i les lluites de la joventut, és possible ser cristià, creure en Déu.

El lema de la campanya que tot just hem començat aquest curs és: “NI EL TREBALL NI L’EDUCACIÓ ESTAN EN LIQUIDACIÓ, OCUPA ELS TEUS DRETS”.

L’acció: l’acció és un mitjà per transformar la nostra vida, la dels altres i les estructures injustes de la societat.

Els i les militants aprenem a arribar a l’acció després d’un veure i d’un jutjar (revisió de vida) i la sotmetem, sovint, a una nova revisió. Aquesta manera d’actuar s’interioritza i impregna la nostra vida.

L’acció és transformadora, evangelitzadora i educativa:

És transformadora i evangelitzadora perquè, per petita que sigui, condueix a un canvi alliberador i perquè representa un pas en la construcció del Regne de Déu. Per això creiem que és important celebrar-la.

És educativa, perquè ens permet descobrir amb altres joves la nostra capacitat de transformar la realitat i perquè ens ajuda a concretar les nostres opcions.

Les accions poden ser molt diverses, però valorem especialment que parteixin del dia a dia i que es facin amb i per als i les joves del nostre entorn.

L’acció pot ser individual o també col·lectiva, en el grup, en el Moviment i en la societat.

El Pla de Curs: serveix per anar actualitzant els objectius i aprofundint en la nostra militància. És una eina formativa interna que ens ajuda a estar al servei del Regne. El Pla de Curs d’aquests dos anys és: “una militància ben fonamentada per evangelitzar als i les joves de la classe obrera”.

Com a novetat en el Moviment ésque ja fa uns anys se li va començar a donar voltes que sempre arribavem als joves més propers d’on estava la JOC i que costava donar resposta a les realitats més allunyades. El Moviment va pensar que com a opció missionera també havíem d’arribar i d’estar amb els i les joves més llunyanes geogràficament. Per això va sortir una persona alliberada que s’encarregués d’estrendre la Bona Nova, d’estendre el Regne i d’estendre la JOC. La persona que fa això li diem: responsable nacional d’estensió, però podríem dir-li: responsable d’evangelització nacional.

Arrel de l’arribada de la Missió Metrópolis amb el tema de la Nova Evangelització, al Moviment li estem donant voltes. D’entrada em va sorprendre per què tenia sensació que no podia haver una nova enganelització quan precisament l’Església sempre havia tingut la missió de l’evangelització, i en concret la JOC tothom tenim molt clar que el que fem és evangelitzar.

Rapidament ens vam descarregar el document de la pàgina del Vaticà: “LA NUEVA EVANGELIZACIÓN PARA LA TRANSMISIÓN DE LA FE CRISTIANA- LINEAMENTA”. A mi em va costar una mica d’entendre. Però gràcies a aquesta lectura, entre moltes d’altres, vaig entendre que l’expressió de “nova evangelització” utilitzada per primer cop per Sant Pau II al 1979 no significava res nou. Déu era, és i serà el mateix, i que el que si havia canviat era el context dels joves. Déu és “nou” per cada generació, per cada jove.

Aquest curs hem continuat treballant i reflexionant com portem a terme la nova evangelització des de l’església a través del Moviment. La JOC seguim fent camí en la missió fonamental de l’Església, la seva identitat i raó de ser: anunicar el Regne de Déu, iniciat en Jesucrist (Lineamenta 10, 2)

JOC NACIONAL DE CATALUNYA I LES ILLES

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s