Testimoni Oscar

Em dic Óscar, sóc de Martorell i tinc 30 anys.

Durant els darrers deu anys de la meva vida he estat cursant estudis universitaris, primer arquitectura tècnica i després arquitectura, fins el setembre de l’any 2008 vaig estar compaginant els meus estudis d’arquitectura amb una feina en un petit estudi, com a conseqüència de la crisi, l’estudi va fer fallida i em vaig veure al carrer tot just després d’uns mesos d’independitzar-me de casa dels meus pares. Degut a la meva situació laboral, autònom dependent (o fals autònom), no tenia dret a l’atur ni a cap mena de subsidi; tot i això vaig tenir la gran sort de trobar una feina com a pèrit als tres dies de quedar-me al carrer.

A priori era una feina assequible, me la podia combinar amb els meus estudis, però un any després la cosa es va començar a tòrcer, el responsable del gabinet no volia tenir pèrits sinó impressores humanes d’informes pericials, amb jornades laborals d’unes deu hores i, un cop més, com a fals autònom (una plaga a moltes professions). Tot i això els números anaven sortint… Al gener del curs passat vaig acabar els meus estudis com a arquitecte i es va obrir davant meu una nova via, les condicions laborals al despatx pericial havien anat a pitjor arribant a una situació absolutista per part del responsable en que la resposta a una millora sempre era la mateixa… “si no t’agrada ves al carrer a veure si trobes algo millor”, evidentment ningú s’atrevia a donar el salt sense dret a subsidis, sense una possibilitat de feina…

Arribats a aquest punt em plantejo anar-me’n a buscar la vida a Shanghai, els pocs calers que tenia estalviats i el contacte d’alguns amics a la ciutat xinesa era tot el que portava (s’ha de reconèixer que no és poc). Un cop allà els amics em van rebre amb els braços oberts, acollint-me a les seves cases i preocupant-se en tot moment de buscar-me contactes per tal de trobar feina. Un mes i mig després he trobat tant pis com feina, tot de cop…

La feina és la que realment he desitjat fer tota la meva vida, ara puc dir que soc arquitecte i exerceixo com a tal, tot i que les condicions laborals a Xina no són referents mundials a cap nivell, tinc un bon sou, un horari fix i uns bons companys (tots xinesos) que cada dia s’esforcen en ajudar-me al màxim, tot i tenir una barrera idiomàtica tan gran.

La meva funció és concept designer, difícil d’explicar… però ho intentaré: jo soc el que s’encarrega de fer els primers dissenys dels edificis en funció del que demana el client… i després coordino altres treballadors per enllestir les feines. En definitiva em sento realitzat.

Tinc molt present que el meu dia a dia aquí no és real, a més a més, els expatriats vivim en una bombolla a Xina, on la diferència entre rics i pobres és molt més exagerada que a casa nostra. També soc conscient que Xina no és el meu futur, però me la prenc com una part més de la meva formació tant a nivell personal com laboral. El proper repte… aprendre xinès!

Zài jiàn!

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s